Joan Maragall no vivia del què li donaven els altres, i va desenvolupar una gran capacitat d'invenció com molts altres poetes de les darreres generacions. Va crear el seu propi estil de veure el món i passar-ho damunt del paper, i la va anomenar la teoria de la paraula viva.
Aquesta teoria ens deia que ;Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment.
És a dir, tot aquell poeta que segueix els idelas d'aquest estil que va crear Joan Maragall, escriu tot poema disfrutant al màxim de tot allò que l'envolta, és a dir, que allò que escriu és allò que l'omple de veritat, li omple la seva ànima, i és alla on troba la major presència de coses que li obren els entiments, l'amor , la pau, la guerra...I això expressar-ho amb la maxima expressivitat per donar a veure a la gent el verdader missatge, i el que tu sents sobre allò,et surt del cor, del teu interior.
Pensem que descriure la manera de com estàn pensats i escrits els textos que encara es conserven de tota la seva obra, és molt important per entendre la seva forma de vida entorn del seu món poètic.
