Biografia
Joan Maragall va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1860 i va morir el 20 de desembre de 1911 també a Barcelona. Va ser un gran poeta català. Durant la seva joventut es va debatre entre la seva vocació literària i la carrera de dret a la qual semblava destinat, en gran part a causa de les pressions familiars. El 1884, es llicencia en Dret a la universitat de Barcelona. Es va casar amb Clara Noble el 1891, i van tenir 13 fills. El 1894 va ser guanyador dels jocs florals en un poema anomenat "la sardana" i l'any següent va publicar el seu primer llibre poètic, on hi havia la reconeguda "vaca cega". El 1903 va ser escollit president de l'Ateneu barcelonès. L'any 1904 fou proclamat Mestre en Gai Saber. Va caure malalt el novembre del 1911 i el 20 de desembre del mateix any morí.
La visió del país anomenat Espanya
Joan, es va reivindicar més de un cop, contra el front Espanyol, ja que en aquell moment a part de poderós,tractava els catalans com un gra de sorra dins del mar, però que molts el mantenien amb consideracíó. Així doncs,en Joan, tracta de tractar ambEspanya, aquella Espanya però que molts no en guardaven la seva consideració.
Aixi va ser com Joan va expressar els seus sentiments en front Espanya escribint poemes que van acabar sent famosos a Catalunya, i també a Espanya,(l'oda a Espanya, que mantenia una relació no d'amistat però bonica amb aquest país).
Aixi va ser com Joan va expressar els seus sentiments en front Espanya escribint poemes que van acabar sent famosos a Catalunya, i també a Espanya,(l'oda a Espanya, que mantenia una relació no d'amistat però bonica amb aquest país).
Com veia les coses? com les sentia?
Joan Maragall no vivia del què li donaven els altres, i va desenvolupar una gran capacitat d'invenció com molts altres poetes de les darreres generacions. Va crear el seu propi estil de veure el món i passar-ho damunt del paper, i la va anomenar la teoria de la paraula viva.
Aquesta teoria ens deia que ;Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment.
És a dir, tot aquell poeta que segueix els idelas d'aquest estil que va crear Joan Maragall, escriu tot poema disfrutant al màxim de tot allò que l'envolta, és a dir, que allò que escriu és allò que l'omple de veritat, li omple la seva ànima, i és alla on troba la major presència de coses que li obren els entiments, l'amor , la pau, la guerra...I això expressar-ho amb la maxima expressivitat per donar a veure a la gent el verdader missatge, i el que tu sents sobre allò,et surt del cor, del teu interior.
Pensem que descriure la manera de com estàn pensats i escrits els textos que encara es conserven de tota la seva obra, és molt important per entendre la seva forma de vida entorn del seu món poètic.
Aquesta teoria ens deia que ;Els poetes tenen una gran capacitat de meravellar-se i de retornar als mots la plena intensitat de sentit; per això han d'expressar l'emoció estètica sense el filtre de l'elaboració racional, com si fos dictada per la veu interior que experimenta el sentiment.
És a dir, tot aquell poeta que segueix els idelas d'aquest estil que va crear Joan Maragall, escriu tot poema disfrutant al màxim de tot allò que l'envolta, és a dir, que allò que escriu és allò que l'omple de veritat, li omple la seva ànima, i és alla on troba la major presència de coses que li obren els entiments, l'amor , la pau, la guerra...I això expressar-ho amb la maxima expressivitat per donar a veure a la gent el verdader missatge, i el que tu sents sobre allò,et surt del cor, del teu interior.
Pensem que descriure la manera de com estàn pensats i escrits els textos que encara es conserven de tota la seva obra, és molt important per entendre la seva forma de vida entorn del seu món poètic.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)